dimecres, 7 d’octubre del 2015

Article Amanda Todd

La notícia relatada per este article, de fa un poc més de dos anys, va ser molt impactant per a tot internet i per a mi: ningú se l'esperava.
 Personalment, voldria comentar també que en el nou món de les tecnologies en què vivim, el problema és encara més difícil de tractar i més greu. El xiquet assetjat patix les 24 hores a través de les noves xarxes socials, en les que els xiquets estan des de cada vegada menys edat. Els seus acaçadors pugen fotos d'ells per a ridiculitzar-los, li escriuen insults públicament, estenen pàgines de rumors falsos sobre ells (com dir que és homosexual) , i tot això és públic, per la qual cosa és molt més humiliant. Per si no fóra poc, altres persones que no coneixen el xiquet poden ficar-se també, estenent l'acaçament. Inclús poden arribar a fer un perfil fals del xiquet en una xarxa social amb què es fiquen en problemes amb altres persones que després van a pel xiquet, que no va fer res. I les fotos i les dades que s'utilitzen per a produir eixe dany, com va passar amb Amanda Todd, mai poden tornar a ser recuperats: circularan en algun lloc d'internet per sempre.
Per això, pares i professors tenim l'obligació d'ensenyar i posar límit a l'ús d'internet entre els jóvens perquè el dany siga el menor possible. Ensenyar a fer els perfils privats, a bloquejar a persones, a denunciar... és molt important, així com guardar totes les dades d'acaçament, tots els insults, fotos i perfils falsos perquè després la policia puga seguir la pista i actuar com deu.
Per a Amanda Todd tota ajuda arriba ja massa tard, però no per a la resta dels xiquets. Deixem d'una vegada de fer els ulls grossos i fingir que no hem escoltat res, quan veiem diversos xiquets ficar-se amb un altre. Tots ho hem presenciat més d'una vegada, i cada vegada que hem guardat silenci hem col·laborat amb els acaçadors. No són coses de criatures, és quelcom seriós que ocorre tots els dies en cada aula. Crec de veritat que entre tots la situació pot millorar i evitar que molts xiquets i adolescents no tinguen per què passar una de les etapes més difícils de la vida en mitat d'un calvari que ells no han buscat. I tot depén de nosaltres i la nostra capacitat d'educar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada