¡Feliç dia a tots els mestres!
Hui és un dia molt especial per a mi. Hui se celebra el dia mundial dels docents i he decidit deixar la meua empremta en el blog per a què entengueu com viu jo personalment cada 5 d'octubre...
Des que tinc ús de raó record perfectament com tan xicoteta veia les mestres com a deesses. Tot el que feien elles també ho volia poder fer jo, perquè elles eren les millors. I no estava equivocada.
Amb el pas del temps m'he anat donant compte del paper tan important que tenen en la seua vida laboral. És una de les més importants professions per a mi, ja que seran els professors els que vagen forjant a les noves generacions futures. Ser mestre no és omplir de coneixements el cap dels alumnes com qui tira ingredients al caldo. Són els encarregats de fer persones, i això, no és tasca fàcil.
Finalment, des des de xicoteta ja tenia il·lusió per ser algun dia professora i hui en dia estic seguint la meua meta. ¿Què vols ser tu de major?
Una foto meua amb els xicotets quan vaig realitzar les pràctiques en el cicle formatiu. Una gran experiència.
Escriu un comentari dient quina professió és la que més t'agrada i si també vas a intentar-ho com jo. Ànim i una salutació a tots els meus lectors :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada